Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals a la mateixa síl·laba; són els diftongs. Si tenim dues vocals seguides que formen part de síl·labes diferents, es tracta de hiats.
Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Perquè hi haja diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, és a dir, una vocal dèbil.
Classificació
Segons la posició que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
Són diftongs creixents els formats per una semiconsonant precedida per una g o una q, i seguida de la vocal nuclear:
DIFTONGS CREIXENTS gua ai-gua qua pas-qua güe ai-gües qüe fre-qüent güi pin-güí qüi a-qüí-fer guo pa-rai-guot quo quo-ta
Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d’una semivocal:
| ai | des-mai | ou | mou-re |
| au | fau-na | ii | no-vii |
| ei | fei-na | iu | ciu-tat |
| eu | teu-la | ui | cui-ner |
| oi | boi-ra | uu | duu |
Quan pronunciem dues vocals seguides en síl·labes diferents tenim un hiat. Això passa en els casos següents:
- En la combinació de dues vocals fortes (a, e, o):
aeri, teatre, coalició, eòlica…, que pronunciem a-e-ri, te-a-tre, co-a-li-ci-ó, e-ò-li-ca… - Quan hi ha una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal:
ciència, suor…, que pronunciem ci-èn-ci-a, su-or…