Una síl·laba és cadascuna de les emissions de veu amb què podem pronunciar una paraula. Totes les paraules poden dividir-se en síl·labes, excepte les monosíl·labes. Perquè hi hagi una síl·laba, com a mínim hi ha d’haver una vocal.
Segons el nombre de síl·labes, les paraules són:
- monosíl·labes: tenen una sola síl·laba (llet, pal)
- polisíl·labes: tenen més d’una síl·laba (a/gru/pa/ment, a/ten/ci/ó)
A l’hora de separar les paraules per síl·labes, cal tenir en compte els dígrafs, que són un grup de dues lletres que representen un sol so. Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no. Hem de saber quins dígrafs se separen, per exemple, per poder partir bé les paraules a final de línia.
| Dígrafs que se separen | Dígrafs que no se separen | ||
|---|---|---|---|
| rr tj ss tg sc tx ix l·l |
sor-ra plat-ja car-ros-sa met-ge a-do-les-cent cot-xe rei-xa til-la |
gu qu ll ny |
se-guir pa-quet ba-llar ca-nya |
Els dígrafs -sc, -tx i -ix no se separen quan són a final de paraula , ja que, com hem dit, una síl·laba ha de tenir almenys una vocal. Per exemple:
re-fresc (però re-fres-ca), des-patx (però des-pat-xos), feix (però fei-xos)
Les lletres compostes o repetides se separen en dues síl·labes ; excepte la doble ela, que és un dígraf perquè representa un sol so.
com-mo-ci-o-nat, en-nu-e-gar, ar-ros-se-gar, ad-dic-tiu… (però ce-lla)
Cal evitar deixar una lletra sola al principi o al final d’una ratlla.
*a-/ventura, *famíli-/a (però l’a-/ventura, famili-/ar)