L’apòstrof (’) és el signe ortogràfic que s’usa per a indicar la supressió d’una vocal. S’utilitza en els casos següents:
Apostrofació dels articles el, la, en, na
Com a regla general, els articles determinats el i la es redueixen a l’, i els articles personals en, na, a n’, quan la paraula que els segueix comença per vocal o h muda:
Per Exemple:
l’avi, l’asimetria, l’egua, l’invent, l’orgue, l’ull, l’hivern, n’Isidre, n’Honorat, n’Adelaida, n’Úrsula.
Aquesta regla general d’apostrofació de l’article presenta les excepcions següents, a més de les excepcions que s’indiquen en l’apartat de regles comunes a l’apostrofació de l’article i de la preposició de que s’exposen més avant:
a) Davant d’un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la, na:
Per Exemple:
la idea, la il·lusió, la ionosfera, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.
b) Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host, per tradició s’usa la forma plena la:
Per Exemple:
la una, la ira, la host.